Sempre dic que jo vaig tenir la sort d’estudiar a una escola
de poble, ara en diuen escola rural. En aquell moment l’escola i el poble era
més o menys el mateix, el pati era tota la plaça i fins i tot els carrers. A
l’hora del migdia, els que vivíem fora del nucli, ens quedàvem a dinar a la
fonda, amb la Carmina ,
dinàvem amb una esgarrapada i continuàvem jugant amb els amics fins apurar
l’hora d’entrar de nou a classe, o anar a l’hort, o fer una excursió, o asseure’ns
per fer una assemblea… així recordo jo la meva escola de petita…i només de pensar-hi em fa un bot el cor!
Potser aquesta és una de les raons perquè el projecte
d’aquest any, a la Trobada
de Forjadors d’Alpens, ha estat tan intens, s’ha fet la porta i la reixa de
l’escola. I tal com em va dir una veïna l’endemà, Alpens serà l’únic poble de
Catalunya que tingui una porta realment d’escola, amb motius relacionats amb
aprendre i descobrir el món, no només lletres i números, sinó també notes,
instruments, jocs, elements del medi i la natura, estris d’informàtica… però no
son coses que hem anat a buscar en un gran magatzem per decorar la porta, no!
Ens ho han fet els forjadors que han vingut d’arreu per ser a Alpens a la Trobada.
Per nosaltres, aquests forjadors que picaven el ferro
sobre l’enclusa a l’esplanada de la
Fàbrica , que encenien la fornal per escalfar el metall i
poder-li donar la forma desitjada, tenen noms, son l’Enric, els Jordis, els
Peps, els Ramons, en Juli, en Dani, l’Adrià, l’Ocampo, en Tomas, els de Galícia,
en Telmo, en Xan Carlos, en Pablo, en César, en Fritz, José i Luisa, els vascos, lñaqui , Oier, Àlex, Mikel, les
noies! Zuriñe, Laia, Anna, Loes, els de l’escola d’art de Vic, Oriol i companyia,
en Xirau, en Marc i en Joan, els francesos, en Fifi, en George i els dos joves
que l’acompanyaven, i molts i molts més, ... els que era la primera vegada que
venien a la Trobada ,
i els que ja repetien. I també en
Taisuke, sí, sí, en Taisuke; com és que un forjador japonès ha vingut a la
trobada d’Alpens i ens ha fet un gran regal, ho sabeu? ha forjat un Kanji, un
nou Kanji que a hores d’ara a la llengua japonesa encara no existia, un Kanji que
significa CATALUNYA i alhora vol dir FORÇA. Genial, no creieu!
Us asseguro que la força es va palpar constantment a l’esplanada
que a partir d’aquest cap de setmana ja es diu “Plaça del forjadors, Miquel
Xirau”. Ja no hi ha dubte en com l’anomenem,
en com ens la sentim, i tot i que ara és buida, i que només queda rastre de les
restes negres del carbó, tanquem els ulls i sentim el so metàl·lic dels
martells i els malls, com piquen sobre l’enclusa per crear una obra col·lectiva
que queda al poble i que és una satisfacció per tothom, grans i petits.
L’emoció es barreja amb el cansament, l’enyorança, la
il·lusió i l’orgull cada vegada que passo per davant la porta de l’escola, que
no casualment, es diu La Forja.
Les fotos d'en Miquel il.lustren fantasticament bé els tres dies viscuts, us deixo el link.
Montse Barniol
16, 17 i 18 de maig de 2014
