Per diverses raons,
se n’ha parlat molt. Les econòmiques, crec que cal una millor atenció a les
necessitats de Catalunya com a país, que econòmica i empresarialment representa
una força motor de primera línia i cal continuar donant-hi impuls. Les identitaries, d’on sóc jo? D’on em sento?
doncs del meu país, Catalunya, que malauradament no té el tracte digne i
respectuós que desitjaria per part del govern espanyol, i això implica temes de
llengua, cultura, educació, comunicacions, ... etc...
I per una percepció
que comparteixo amb milers de catalans i
catalanes que volem decidir el nostre futur, volem construir un #noupaís,
més just, més digne, fent net als temes de corrupció, creant oportunitats reals
per als joves, per les persones que fa temps que no tenen feina, pels que tenen
una nova idea i la volen convertir en un negoci, una iniciativa social, ambiental
o cultural, amb llibertat, amb la meva llengua, i mirant de cara a tot el món.
Votar doncs, aquest
diumenge, és un acte de compromís, de responsabilitat, i també d’il·lusió i d’esperança.
I és que davant la necessitat de donar resposta a la situació que viu Catalunya
, ara ja en una situació crítica, cal donar altaveu a la gent perquè es pugui
expressar a les urnes.
I perquè votaré
#SíSí ? indiscutiblement en primer lloc
per un tema de sentiment i d’identitat. Però
també per un tema de més calat, he sentit prou arguments de caire més tècnic
que esdevenir un estat independent és
una necessitat, ara ja imprescindible, per organitzar els serveis a la
nostra població de manera més justa i millorar la dura realitat, sanitat,
educació, investigació, impuls empresarial, infraestructures, política
lingüística i cultural, desenvolupament territorial, atenció a les persones amb dificultats, i un
llarg etcètera.
I això que passa a
escala de Catalunya és un bon punt de partida per reflexionar a diferent
escala. El Parlament va aprovar el passat dijous una moció per el reconeixementdel Moianès i el Lluçanès, i va considerar que cal fer una consulta sobre
aquesta qüestió, abans del 31 de desembre del 2014. Una mica just, pel meu
gust, però si ha de ser així, posem-nos-hi!
Jo també votaré #SíSí a la comarca del Lluçanès, perquè quan em
demanen d’on sóc, dic: d’Alpens, al Lluçanès. I quan em demanen temes més concrets
de com ens organitzem, puc recitar una llarga
llista de dificultat que tenim per aconseguir desenvolupar projectes que
responen a les necessitats del territori i que millorarien la qualitat de
vida de la seva gent. El Consorci és una administració que serveix per disposar
de serveis de manera supramunicipals, però no disposa del finançament suficient
per tirar-les endavant, i això fa enormement dificultós atendre les necessitats
de la població d’aquest espai, un espai
rural, de baixa densitat de població, amb un entorn paisatgístic amb un gran
potencial, amb capacitat de la seva gent i els seus pobles per autoorganitzar-se
cultural i festivament, amb empreses arrelades al territori que han innovat els
seus processos, amb oferta comercial sobretot a Prats de Lluçanès que cobreix
un ventall molt ampli.
Esdevenir comarca és una necessitat per poder tenir veu
pròpia davant la Generalitat de Catalunya, per
explicar que cal una Xarxa d’Espais de Dia adequada a cada poble, tal com
es va dissenyar fa uns anys, però no desenvolupat, deixant els avis dels
nostres pobles amb inferioritat de condicions respecte altres indrets. Cal unacoordinació específica entre les llars d’infants dels pobles que podrien
compartir direcció i millorar així el projecte educatiu, que se n’ha parlat
molt, però no s’ha fet. Cal elaborar la carta del paisatge del Lluçanès que
posaria les bases clares de com elaborem planejaments a cada poble i fer-ho de
manera integrada, posant en valor algunes espais ambientals i altres que poden
ser recursos turístics, empresarials o cultural, però no s’ha fet perquè no hi
ha hagut diàleg directe amb el govern.
Cal un servei d’assessorament a les empreses ajustat a les dimensions d’aquestes,
essent conscients que operen des del Lluçanès, i no des de l’àrea metropolitana
i per tant tenen unes necessitats específiques d’inversió, de personal, de
formació, ... però no s’ha fet perquè estem dins àmbits més generals. Cal
recuperar la marca turística Lluçanès, i no diluir-nos dins la marca Osona, que
si bé fan bona feina, no se centre en potenciar el Lluçanès amb tota la seva
força. Calen unes polítiques de joventut que surti de les necessitats del propi
col·lectiu, i per això és imprescindible fer-ho des del territori, no des d’una
oficina allunyada.
Per fer tot això i més, cal un reconeixement comarcal,
que implica autogestió i alhora bona relació amb els veïns d’Osona, Bages o Berguedà, i diria jo, poder-hi col·laborar amb alguns
projectes, com ja s’ha fet en algunes ocasions, però parlant d’igual a igual,
de comarca a comarca.
I això no ha d’implicar
canvis en els hàbits de la població, d’on anar al metge, o a l’hospital, de
compres, o al teatre. La comarca ha de
ser una eina de serveis als municipis i a la població per millorar-ne la
qualitat, no una nova administració que no resolgui els problemes, això no ens
ho podem permetre, i per això cal una comarca que tingui un full de ruta
clar i detallat de com vol resoldre les necessitats del seu territori.
Jo ho tinc clar, el
Lluçanès #SíSí per tenir una eina pràctica per atendre millor aquest territori,
que en algun altre moment ja s’ha definit com a territori serè, una qualitat
que implica a part de tranquil·litat, fermesa i determinació.
